Ruta literària “Aigua en cistella”

Capítol 1

 

https://maps.app.goo.gl/tLwFvK1YaykFHNDm8?g_st=in

 

 

 

“Diuen vostés que algú el coneixia i s’interessà per mi, allà a Montpeller? No no pot ser. Sí, ja sé que fa més de trenta anys, però jo recorde bé qui coneixia i qui no. Només hi vaig estar cinc o sis mesos abans de… No. No pot ser, no senyor. No. No tinc res a dir-los.” (pàg. 9)

 

“Sí. Ja sé que no tot el món es trastorna. El que em passà a mi allà a Montpeller no li passa a tota la gent. Que diuen que un dia em vaig trastornar i que no era jo. Això diuen.” (pàg. 10)

 

 “Però ja saben. D’un manicomi a l’altre, allà a França, amb bojos de veritat que encara m’esborrone en recordar els seus crits. Com bramaven alguns! Quin esglai! Quin malson!” (pàg. 10)

 

“Per sort el meu germà, el meu Camil, em va trobar el cap de pocs mesos i em va traure d’aquell infern. Ell no s’hauria parat fins trobar-me. Era pobre, més pobre que una rata; per això em dugué a l’asil. Allà a França, sí. Que l’asil no és un manicomi. I em dugué allí, perquè em posara bé, ja que és el cor, el que tinc fluix, no el cap. Però és de tant d’haver patit. Això afluixa el cor. I mai no s’ha tornat a fer fort.” (pàg. 11)

 

“I després ja vaig vindre ací, a València a una casa de caritat. En aquella ja no feia vida d’asil perquè eixia d’allí quan volia. Més exactament era el lloc on treballava i a canvi hi vivia. I no és que s’hi estiguera molt bé, perquè treballava molt i menjava poc. Però sempre és millor que una casa de bojos; no ho creuen així vostés? En aquell asil que es deia casa de la caritat, jo m’ocupava de la neteja perquè m’agrada estar en llocs nets, ben curiosos i allà si no netejava jo ningú més no ho feia. Les monges, diu? No. No eren de fer molta faena. Que com va anar el cor? Bo, el cor feble jo ja el duia de feia anys, que era d’haver patit, ja els ho dit.” (pàg. 11)

 

“A Montpeller, diuen? Que ell i un amic m’observaven des de la finestra i el seu oncle em volia contractar per a les faenes de casa? I ja no arribà a temps? Que els dos em trobaven, com?, enigmàtica? Què vol dir eixa paraula? Que els despertava curiositat i més coses? Ah!”  (pàg. 17)

 

“La gent del meu barri, volen saber? No puc dir-los molt. De veïnat, en teníem poc. Al carrer, moltes cases ja eren buides. És que era un carrer vell que ja no existix. I més val així perquè aquells carrerons estrets no els pegava mai el sol, les parets de les cases eren grosses però renegrides i humides i feien olor, com si diguérem, de pixum. I no sé exactament quan van desaparèixer aquells carrers, però fa molts anys… I com ha canviat tot! Ara allò es diu Avinguda de l’Oest. D’això ja fa molt, i la nostra casa i el nostre carrer com que tot era molt vell, els assolaren i feren aquella avinguda.” (pàg. 20)

 

 “De vegades també li donaven creïlles o cols o cebes perquè aquella vaqueria era una alqueria que estava en l’horta, un poc més enllà del carrer de Sagunt.” (pàg. 36)

 

 “Havia de passar el riu i el travessava pel de Fusta o pel de Serrans, i sempre em parava a mirar les torres aquelles que havien sigut les portes de València després del temps dels moros.” (pàg. 37)

 

Capítol 2

 

      

"Vam passar per l'estació del Nord i després anàrem per la Gran Via del Marqués del Túria, crec que es diu, amb arbres molt alts on un fum de pardalets refilaven perquè era poqueta nit, l'hora de pondre's el sol." (pàg. 43)

 

"El seu fill gran i la seua filla, que era la menuda de la família, no solien visitar- la perquè eren casats i vivien a Alcoi, però qui sí que venia sovint, cada dos setmanes o així, era el fill menut, el senyoret Rafel, que per aquell temps tenia uns trenta anys i era fadrí." (pàg. 47)

 

"I a les parets hi havia ceràmica de Manises daurada." (pàg. 50)

 

"De vegades el deixaven eixir amb mi i aleshores passejàvem per València sense rumb. Ens agradava anar a la plaça Redona i pegar voltes a la font que hi ha al mig i mirar totes les botiguetes de fils i de randes i les de roba i les de ceràmiques i coses per a regalar." (pàg.54)

 

"Encara hi ha botiguetes a la plaça Redona? També anàvem als jardins dels Vivers i donàvem menjar als coloms." (pàg. 54)

 

Capítol 3

 

https://maps.app.goo.gl/eEqW377HRYT4tcVj6?g_st=ic

 

 

“Era a mitjan del mes de juliol, quan la senyora Amparo i tota la família anaven a estiuejar a la platja de Sant Joan d’Alacant.” (pàg. 57)

 

“Ella passava cada estiu a Culla, el poble dels seus avis, on ajudava en algunes faenes del camp.” (pàg. 57)

 

“En arribar al poble que es diu Sant Joan, ja m’esperava el xofer de donya Amparo per dur-me a la casa.” (pàg. 57)

 

“Per cert, el senyor Rafet parava molt per allí per la casa i comentava la tia Anna que se n’anava a Alacant a buscar dones de mala reputació.” (pàg. 64)

 

“Tots, grans i joves, berenaven pastetes de sagí i d’arrop i d’ametla que feien expressament en un forn de Sant Joan.” (pàg. 66)

 

“I és així com vaig saber que el marit de donya Amparo havia sigut un home molt senyor de València i ella també era de família bé d’Alcoi.” (pàg. 70)

 

“I hagué d’enviar al seu fill, que tenia quinze anys, a València a parlar amb el marit de donya Amparo i ell, el senyor, va anar a explicar que ella l’havia ajudat, que havia tingut amagat dels rojos i li havia salvat la vida.” (pàg. 72)

​

Capítol 4

 

"El seu xicot treballava d'obrer de vila a Barcelona i era fort i ben plantat." (pàg. 77)

 

"Després ella se n'aniria també a Barcelona.” (pàg. 77)

 

"I si no, passejàvem Gran Via amunt, Gran Via avall o ens estàvem al jardí dels Vivers. Allà és on coneguérem quatre soldats i comen- çàrem a eixir amb ells."

(pàg. 78)

 

"I era de nit quan li ho vaig dir mentre passejàvem per l'Avinguda de José Antonio -que ara crec que es diu de l'Antic Regne." (pàg. 79)

 

"No sé si saben que eixe dia és molta festa a València i a mi m'agradava molt quan era menuda perquè amb ma iaia i el meu germà acudíem a veure la processó." (pàg. 79)

 

"Quan s'acabava la processó passejàvem pel carrer de la Bosseria tot ple de pètals de rosa que havien tirat a la imatge de la Mare de Déu." (pàg. 80)

 

"A la nit la Leonor em va comentar que havia sentit dir a la senyora que Jordi vindria a estar-se a la casa el temps que quedava abans de l'estiu, perquè allí faria millor els estudis que no a Alcoi ja que s'havia d'examinar a València de l'últim curs del batxiller." (pàg. 81)

 

"I en això que arribà l'estiu, ell acabà aquells exàmens i després se n'anà a Alcoi." (pàg. 85)

 

"Aquelles terres eren eixutes, saben vostés?, que coneixen Culla? És bonic, veritat?, amb aquelles muntanyes amb pins i carrasques i camps de blat, que jo mai no n'havia vist, i oliveres." (pàg. 86)

 

"Leonor i l'home no se n'anaren de viatge de noces perquè tots els diners se'ls havien gastat en el convit i comprant-se coses per al pis que havien llogat a Barcelona." (pàg. 87)

 

Capítol 5

 

https://maps.app.goo.gl/JHqLnFvvvesxzwHe7?g_st=ic

 

 

“Al fi de curs ens van organitzar una excursió a l’Albufera. Primer anàrem amb autobús fins a Catarroja i després en barquetes per les seques i els canals per la mateixa Albufera.” (pàg. 90)

 

“A penes vaig pujar-hi passà el pont del riu i enfilà per l’Avinguda del Port cap a la platja de la Malvarrosa.” (pàg. 97)

 

“Jo sempre li servia un cafè expressament per a ella en un forn del barri de Russafa perquè era capritxosa la dona i deia que allí feien les millors ensaïmades de València.” (pàg. 101)

 

“Doncs Sant Nicolau és un Sant que està en l’església que es diu igual, Sant Nicolau, i si hi vas durant 3 dilluns seguits i reses les oracions que hi ha en una estampeta que el donen allí, el sant et concedix allò que li demanes.” (pàg. 101)

 

“I no, no m’agradava anar a aquell lloc perquè, encara que hi ha dos portes per entrar a aquella església, nosaltres ho féiem  per la del carrer de Cavallers.” (pàg. 102)

 

“I anàvem a les botigues, pel carrer de Sant Vicent i pel carrer de Moratin, ja que ella coneixia tot el món, i feia que li mostraren teles bones i mantons i mantellones i cintes de colors.” (pàg. 103)

 

“Solíem acabar el passeig a Casa Balanzá o l’Ateneu Mercantil, allà a la plaça del Caudillo que ara es diu plaça de l’Ajuntament, i hi preníem cafè amb llet i una pasteta especial de poma.” (pàg. 103)

 

“No estava lluny de la plaça de Saragossa i la de la Catedral, en un carrer que hi havia prop.” (pàg. 109)

 

“Les velles criades estaven desvanides perquè anirien a viure a un piset nou pel barri de Montolivet i era tan amanoset que en tres hores tenies la faena feta mentre que en aquella casota no s’acabava mai.” (pàg. 116)

 

Capítol 6

​
 

"I com que jo havia anat estalviant i el meu germà també tenia uns diners i un jornal, els dos vam llogar un piset darrere de la plaça del Doctor Collado, prop de l'adrogueria. Aquella adrogueria estava enfront del Mercat Central." (pàg. 118)

 

"Des d'allí podíem veure la torre del Micalet i se sentien les campanes de la Catedral i les de la Mare de Déu i les de l'església de Santa Caterina." (pàg. 119)

 

"Però no és que ploguera tant damunt mateix de València sinó més amunt, per la part alta del riu Túria, que no va poder arreplegar en el seu llit tanta aigua com queia i començà a escampar-la per allà on passava i València, quan la travessava, la va omplir tota." (pàg. 122)

 

"Supose que vostés saben que allí mateix hi ha la Llotja, que és un edifici que té uns cinc-cents anys, tan gran i bonic, tot de pedra amb aquelles portes enormes i aquells arcs de punta." (pàg. 126)

 

"I amb el Vicentín darrere jo em mirava l'església de Sant Joan del Mercat, que està justetet enfront de la Llotja." (pàg. 127)

 

"La plaça del Mercat i els carrers dels voltants estaven plens d'enrenou i plens de comerços on venien de tot, saben vostés?" (pàg. 127)

 

"Però el cas és que després d'haver eixit de la presó continuava amb el cor en un ai perquè cada volta que alguna personalitat política visitava València, el tornaven a tancar i el tenien uns dies fins que la personalitat se n'anava." (pàg. 131)

 

"També començà a parlar-me de la núvia de Jordi, que l'estiu anterior havia estat a Sant Joan, que si era una xica molt discreta i un poc estirada, guapeta però no gran cosa." (pàg. 137)

 

"El meu germà torna del servici militar i al cap de poc temps el senyor Miquel l'envia a Castelló perqué ajudara un familiar seu a muntar alla una adrogueria." (pàg. 138)

 

"Anàvem a passejar quan tancàvem les dos botigues, i els diumenges ens recor- ríem mig València i acabava convidant-me a xocolate amb bunyols a la xocolateria de Santa Caterina. Alguna vegada, després del xocolate deia: «anem a mirar València des de dalt», i pujàvem a la torre Micalet. Allà dalt del Micalet, al costat de la campa na, em va besar per primera vegada." (pàg. 138)

 

"El Manolo havia treballat fent de jardiner en una finca per allà per Múrcia. Els amos eren gent molt rica que vivien a Madrid durant tot l'any, excepte a l'estiu, que anaven a la finca." (pàg. 142)

 

"No, el meu germà no va saber res fins que uns mesos després tornà de Castelló." (pàg. 144)

 

"I al cap d'un temps, un poc més animada ja, vaig decidir que me n'aniria a Barcelona amb la Leonor." (pàg. 145)

 

Capítol 7

 

https://maps.app.goo.gl/4fuqdR8tXE9YsarbA?g_st=ic

 

 

“El viatge a Barcelona va ser el meu primer viatge amb tren i ja ho crec q me’n recorde, d’aquell viatge. Per aquells dies l’estació del Nord de València estava plena de gent q anava a França per fer la verema.” (pàg. 146)

 

“I ja a Barcelona, a l’estació de França que és on vaig baixar, vaig anar directa al vàter que com era de dones estava més net.” (pàg. 147)

 

“L’amo, que era un senyor molt seriós d’uns cinquanta i tants anys, apareixia per allí quasi tots els dies mentre jo treballava perquè als matins ell estava en una altra sabateria que tenia al centre de Barcelona, a l’Eixample.” (pàg. 151)

 

“I en aquesta, la de Sarrià, s’hi estava fins mitjan vesprada, així cada dia ho controlava tot.” (pàg. 151)

 

“Sé que vaig estar per les Rambles i pel port, per carrers amples i per carrers estrets.” (pàg. 155)

 

Capítol 8

​

 

"També hi ha enrenou als Estats Units. Això del Vietnam continua mobilitzant els joves i sembla que hi tenen èxit les campanyes antireclutament…" (pàg. 158)

 

"A Espanya continuen els moviments clandestins i hom diu que l'organització sindical d'estudiants i d'obrers, que fa poc era embrionària, hi va quallant…" (pàg. 158)

 

"Creus tu que Ella deu saber de la lluita contra la dictadura a Espanya?" (pàg. 158)

 

"Jo només li he dit que estic segur que no és una exiliada, que no es troba a Montpeller per temes polítics, ni tan sols per qüestions de treball." (pàg. 159)

 

"Barcelona va ser, com diria jo, un lloc on vaig prendre." (pàg. 159)

 

"Però allà a Barcelona vaig viure un poc el món de les persones que volen ser lliures.” (pàg. 159)

 

"Una vesprada anava jo per la plaça de Catalunya i hi havia molt de rebombori, gent que guaitava a les finestres, cotxes que paraven, persones que miraven amb cara d'estranyades o d'espantades." (pàg. 159)

 

"Em convidà a un café i em va contar que ja feia quatre anys que vivia a Barcelona, que allí havia acabat els estudis i allí treballava, crec que d'ajudant d'un arquitecte, en un despatx." (pàg. 160)

 

"Sí, sí que hi vaig anar perquè en el temps que duia a Barcelona jo no havia fet coneixença de ningú de la meua edat, que jo devia tindre aleshores uns vint-i-cinc o vint-i-sis anys." (pàg. 161)

 

"Però als estius ella, l'home i la xiqueta feien un mes de vacances i se n'anaven al poble, allà a Culla, on havia conegut el seu marit i on es van casar." (pàg. 163)

 

"I també es va indignar molt quan li vaig contar allò de l'home aquell que tenia la botiga de sabates allí a Barcelona i volia que li fera de criada i d'amant." (pàg. 167)

 

"Però això no m'ho deia mai, encara que sempre em tractava com si li agradara molt i com si m'estimara de veritat, perquè sempre em buscava i enraonava amb mi i em contava coses de quan era menut i jovenet allà a València. També m'explicava coses de política i em vaig aficionar a parlar de política perquè allí a Barcelona jo vaig saber moltes coses de la dictadura i la democràcia i de la lluita obrera" (pàg. 169)

 

"De vegades pujàvem a la golondrina, l'embarcació aquella que feia una volta i veies Barcelona des de la mar. M'agradava fer la volta allà a poqueta nit, que el cel encara no era fosc i tenia colors morats però ja s'encenien els llums i des del vaixell véiem l'estàtua de Colom i Barcelona tota de llumenetes." (pàg. 170)

 

"L'Estanis de vegades se n'anava a França i als deu o quinze dies en tornava. Per aquells dies hi hagué una vaga d'estudiants i també en algunes fàbriques, i em sembla que els viatges a França de l'Estanis hi tenien alguna cosa a veure, però no li ho vaig preguntar." (pàg. 170)

 

"Al cap d'un temps, el meu amic em va dir que se n'anava a França per a més temps. Aniria a una ciutat que es deia Montpeller a treballar amb uns emigrants espanyols i també amb uns exiliats." (pàg. 171)

 

"Sí, sí, era Montpeller on ell havia anat, on jo li enviava les postals, ja els ho he dit.” (pàg. 172)

 

“Em pregunte per què precisament Montpeller. No hi coneix ningú, no hi viu amb ningú, però ella ha fet de Montpeller la seua residència." (pàg. 172)

 

Capítol 9

 

https://maps.app.goo.gl/4fuqdR8tXE9YsarbA?g_st=ic

 

 

 

“També ho era el Mercat de Colom i el Mercat Central, que per això m’agradava tant.” (pàg. 175)

 

“I a Barcelona m’agradava el Mercat de la Boqueria, que em recordava al Mercat Central.” (pàg. 175)

 

“I a mi m’agradava passejar pel Parc Güell i mirar les plantes i tot allò, aquelles columnes que formaven com coves, que no n’hi havia cap igual, i el drac de trossets de rajolers que havia fer aquell home que també va fer la Sagrada Família.” (pàg. 175)

 

“I, ves per on, vostès són d’allà Montpeller i després de més de trenta anys venen ací a buscar-me.” (pàg. 178)

 

“Aquella adreça era com si diguérem un local social on anaven els espanyols que vivien a Montpeller i els voltants.” (pàg. 180)

 

“Doncs havia arribat a Montpeller un matí grisós.” (pàg. 181)

 

“Aquell lloc es deia El Cercle.” (pàg. 182)

 

“Al cercle social em van atendre unes xiques que sí que coneixien l’Estanis i em van dir que feia sis mesos que se n’havia anat a París.” (pàg. 183)

 

“Entretant, algun diumenge jo eixia de matí i amb tren o autobús em recorria alguns dels poblets pròxims a Valença.” (pàg. 189)

 

Capítol 10

​
 

"I un dia vaig pujar al tren en direcció a Valença i després a un altre tren en direcció al poblet que m'havien dit." (pàg 199)

 

"I que el temps passava i m'havia buscat. I amb els fills havia fet un viatge i havia vingut a Montpeller." (pàg. 201)

 

"I que havia de tornar a Alcoi, a sa casa, on havia viscut amb aquella bona dona que havia sigut esposa servicial i mare exemplar." (pàg. 201)

 

"I que allà a Alcoi seria fàcil estimar-nos, discretament." (pàg. 201)