Rànquing

Per totes aquestes raons la meua nota és un 9...

La lectura d’ Aigua en cistella ha significat per a mi un canvi en la manera de visualitzar tot allò que m’envolta, incloent-hi la vida. Cal destacar sobretot, les experiències tant inoblidables com aterradores de les persones que visqueren durant la postguerra i la dictadura de Franco.

D’una banda, Carme Miquel et conta la història d’una xiqueta, Isabel, que des de ben menuda ha hagut d’enfrontar-se a dificultats que ningú n’hauria d’haver d’experimentar: la superació mental i física d’una violació, anar-se’n a viure i treballar per a gent de classe acomodada per guanyar diners, perquè vivia en unes condicions econòmiques desfavorables i també, aprendre realment què era l’amor.

I, d’altra, incideix en la necessitat de no jutjar a la gent sense conéixer la seva història a través de la vida d’un home major que patia d’una malaltia que el deixà paralític. Sempre havia gaudit de la vida amb molta felicitat, però açò li va llevar molta llibertat, convertint-lo en un home que solament es dedicava a escriure sobre les seves obsessions.

Emma Hartley Gargallo

La lectura d'Aigua en cistella ha significat per a mi una gran ampliació dels meus coneixements sobre la societat d'aquella època, on vivien sota la dictadura de Franco. A més, també m'ha resultat novedosa la forma en la qual narra l'autora la història, el que ha fet que siga més entretinguda de llegir i entendre.

D'una banda, el llibre ens conta les injustícies que vivien les dones mitjançant el punt de vista d'una criada, i altre narrador independent de la protagonista. Ha sigut impactant totes les vivències amoroses d'Isabel, entre les quals podem destacar l'amor entre Jordi i Isabel, amb el qual presenta les desigualtats entre les diferents classes socials. La relació entre ells i, en general, entre els criats i amos es pot descriure amb la cita més rellevant: "Amor d'amo, aigua en cistella"

I, d'alta, com hem mencionat abans, l'home espectador és testimoni d'alguns dels fets més importants de la història, com puga ser el final. Aquest narrador fa d'introductor a la novel·la i facilita a Isabel a contar la seua vida, fa com de suport. Els nebots de l'home es basen en els seus escrits per fer preguntes a la protagonista, i és també gràcies a aquestos que la troben i coneixem nosaltres totes les desgràcies que ha experimentat durant la seua vida.

Xuke Xia

Per totes aquestes raons la meua nota és un 8...

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi un gran aprenentatge, pense que és una lectura necessària i molt educativa, doncs amb ella t’adones de tot el que hui dia continua passant.

D’una banda, crec que en aquest llibre es tracten molts temes des de prop, per exemple, als primers capítols es parla d’una violació, la que la pateix és ni més ni menys Isabel, que sent una xiqueta de tan sols dotze anys, va ser violada per un xic molt més major que ella. M’agrada el simple fet de què tracten aquest tema, pense que és molt important ja que com bé he mencionat, continua passant.

I, d’altra, m’agrada molt el paral·lelisme de dues històries, per una part la d’Isabel i la seua relació amb una família adinerada de València i amb Jordi, ‘’un amor d’amo, aigua en cistella’’, i per l’altra part la història de Pierre, l’escriptor i la xicona que tant li agrada. Em va parèixer interessant, encara que un poc desconcertant.

Ana Carmona Minguez

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi l’evocació de la perdua d’un familiar i la contradicció en la història d’amor que ocorre en la novel·la.

D'una banda, m’ha fet sentir de nou aquell sentiment de tristesa quan es mor un familiar, en l’escena que es mor l’àvia d’Isabel. Mentre llegia m’imaginava el que ella estaria sentint en aquell moment enagafar el telèfon. Realment no li diuen que l’àvia s’ha mort però quan ella arriba ja havia faltat, per tant, també pense que és dolorós el sentiment de no haver estat allí en l’últim moment.

I ,d’altra, l’amor. Jordi i Isabel pareix que viuen una història d’amor paral·lela a la novel·la en sí, però, pense que és la part és important d’aquest llibre. Pel pròpi títol “amor d’amo, aigua en cistella”. Ells tenen una relació amagada ja que són de classes socials distintes. Aquestes relacions em produeixen sensacions contradictòries perqué és un amor precipitat, però, alhora és molt real i bonic.

Carla Mont Martínez

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi fer una ullada arrere a la ciutat de València. Més concretament a la postguerra. M’agraden molt les novel·les ambientades a aquesta època, perquè una s’adona dels privilegis que tenim el dia d’avui i el poc que ho pensem. A més, m’ha fet reflexionar sobre l’estil de vida que duien, tan bàsic, que en més de viure, sobreviuen.

D’una banda, aquest llibre m’ha resultat familiar perquè està ambientat a la meua zona i conta una història que podria ser la de qualsevol valencià. Dues coses que he de destacar personalment, a Isabel, la protagonista, li agraden molt els gesmils i anà a Montpellier perquè estava sola, exactament com la meua àvia.

I, d’altra, la història d’amor entre Jordi i Isabel també m’ha causat afecte, perquè són dos joves amb un joc entre ells a estiu i és molt apassionant veure com es fan majors i Jordi segueix estimant-la com el primer dia.

Eva Rovira Espert

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi una experiència agredolça. L’autora relata els successos viscuts per part d’una dona en la Postguerra d’una manera personal que fa impossible deslligar-se de tot allò que li passa. Potser el que menys m’ha agradat és com ha decidit que la protagonista conte la seua vida.

D’una banda, resulta molt difícil no empatitzar amb Isabel, la protagonista. Una persona que ha estat sofrint des de menuda. Tots els fets traumàtics que viu eren moltes vegades una realitat comuna en les vides de les dones que visqueren durant bona part del segle passat, en una societat feta per a hòmens.

I d’altra, possiblement l’únic negatiu que, des del meu punt de vista, cal destacar de la novel·la, és la poca credibilitat dels diàlegs entre Isabel i els nebots de l’home que la va estar observant. Una dona que ha passat la vida suportant l’opressió i sexualització de les dones per part dels hòmens, accediria a reviure la seua vida per a contar-la a aquells que pregunten en nom d’un home que l’assetjà?

Marina Duart Ciscar

La lectura d’Aigua cistella ha significat per a mi una novel·la molt curiosa, m’ha fet adonar-me de tot el que tinc i m’ha despertat sentiments cap a la meua família i amics. També em quede en la importància que tenen els estudis.

D’una banda, m’ha fet pensar en tot el que tinc avis, pares, casa, estudis i sense haver de treballar, deixar l’escola, ho passar fam per a poder tindre menjar per altre dia, a més també m’adone de tenir una casa a la Platja, ja que la novel·la és parlar molt bé deixa sensació de llibertat a l’estar a aquesta.

I, d’altra, la curiositat que em despertava per saber com continuarien la seua vida després de totes eixes coses trágiques que li succeïen. He observat que no són necessaris els estudis per a viure però és una cosa molt necessària per a poder treballar d’allò que t’agrada, i no és sols això, també té fan falta per saber les coses de la vida. Isabel en que no li agraden els estudis pero ella tenia molta curiositat per saber les coses bàsiques i importants del món.

Marta Martínez Sanz

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi un gran entreteniment i en algunes parts m’ha resultat familiar. Com quan el xic se’n va per treball a França i allí els espanyols eren immigrants. També m’ha sorprés el tema de la violació i que el metge tire la culpa a l’afectada.

D’una banda, m’he sentit identificat, quan van a treballar a França, ja que els meus avis, per part paterna, de joves també els va tocar anar-se’n allí a treballar. Degut a la complicada situació del país, els tocava anar-se’n a altre territori, com a immigrants sense saber parlar-hi la llengua ni res. I tot per sobreviure. Quin dilema més trist...

I d’altra, el tema de la violació. Em resulta impactant que una persona al metge diga
que han abusat d’ella. I el metge l’única cosa que sap dir és que ha succeït per la seua culpa. Hauríem d'estar orgullosos perquè aquests casos en els nostres països cada vegada ocorren menys i quan algú denuncia una violació, se l’escolta i s’intenta fer justícia.Però i tot aquest darrer temps quanta gent haurà sigut agredida sexualment i no haurà tingut justícia?

Oriol Cuartero Beltran

Per totes aquestes raons la meua nota és un 7...

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi una barreja de sentiments molt intensa i variada que en algunes ocasions m’han traslladat a experiències del passat.

A més m’ha fet reflexionar sobre com era la vida anys avant i veure com han canviat algunes coses.

D’una banda, al principi, el fet que siga un monòleg em tirava un poc enrere perquè em resultava monòton i avorrit que cap dels personatges que es mencionen intervinguera en algun moment. Però a mesura que anava llegint, alguns dels temes que apareixen com l’amor o la mort feien que la novel·la em resultara prou més interessant.

I d’altra es tracta un tema en concret que m’ha posat les emocions a flor de pell: el tema de l’abús sexual.

M’ha resultat intens i un poc difícil perquè és un tema que m’impacta un poc, i quan llegia les diferents parts en les quals es menciona tant l’acte en si com les conseqüències que pateix Isabel, em sentia d’una forma estranya, però com m’agraden els temes així de profunds, no m’ha suposat cap problema.

Blanca Rodríguez Sendra

Aigua en cistella és una novel·la que m’ha ensenyat la quantitat d’injustícies que sofreixen les persones i com la fortalesa no dura per a sempre. Aquesta novel·la m’ha fet veure que es pot sobreviure a quasi tot, però a quin preu.

D’una banda, ens mostra la vida injusta d’una xiqueta nascuda en la guerra, que a cada cop que trobava un poc de “sort”, alguna persona es creia amb dret d’ofegar-la en la misèria altra vegada. I sembla impossible i molt trist, però ella es va acostumar.

I, d’altra, també ens mostra com ningú va poder silenciar-la permanentment, la seua història va ser escoltada, ja que sempre aconseguia ressorgir. Encara que passà d’un lloc a un altre sense ningú que l’ajudara i crec que ixe és el preu de la fortalesa, la soledat. I, encara que interessant, la novel·la és trista.

Aitana Espugles Moreno

Aigua en cistella és una novel·la que m'ha ensenyat una visió diferent de com veure l'amor o el desamor, com aquests dos conceptes varien al llarg de la vida, però sobretot, he descobert una vertadera història d'amistat entre Isabel i Leonor.

D'una banda, Isabel troba feina com a criada, cuidant Leonor, d'on sorgeix una gran amistat. La seua relació era bona com la d'algunes mares i filles, fins i tot, quan Leonor es casa. Aleshores Leonor viurà a Barcelona, però la relació d'ambdues segueix sent la mateixa; la distància no havia canviat res.

I, d'altra, quan Isabel no té molts possibles a València, va a Barcelona, a casa de Leonor, on passa dos setmanes mentre busca treball; no qualsevol amiga et deixaria estar d'aquesta manera en sa casa durant un període. A més a més, quan la filla de Leonar mor, li escriu una carta a la protagonista; ella ho sent com si fóra la seua filla.

Khoudia Diagne Dieng

Aigua en cistella és una novel•la que m’ha ensenyat valors sobre la societat, a anar amb més precaució i no confiar de primeres en les persones. Tots pensem que a nosaltres mai ens va a passar una desgràcia així, però el real és què tots tenim les mateixes possibilitats i qualsevol dia ens podria tocar.

D’una banda, la bondat; quan Leonor acolleix a Isabel en casa, esforç; quan Isabel busca treball a Barcelona, valentia; per què trobe que Isabel es podria haver esfonsat en allò que li va passar però no ho va fer. Va seguir cap endavant i lluitant contra els seus pensaments, la seua por i els seus traumes, i açò ens inculca una lliçò de vida.

I d’altra, que hem de ser més previnguts. Ens ho mostra quan passa el de l’espill, que està mirant-se nua i uns xics la van veure i aleshores li van fer creure que havia de despullar-se per a ells, com si fora un joc, i injustament la van violar.

Mar Montalvà Cepas

La lectura d’Aigua en cistella ha significat per a mi una lectura amb un principi extens, llarg i pesat, però amb un final millor i inesperat. Al principi no entenia molt bé la història, però després vaig trobar-li el sentit i em va agradar un poc més.

D’una banda, el que menys m’ha captivat ha sigut que comença amb fets històrics, de la guerra… ja que han sigut successos reals, però tristos. La vida d’abans era molt pobra i la gent havia de sobreviure com pogués. La vida d’Isabel era dura, era molt jove i treballava molt, ja que es va quedar sense pares i vivia amb la seua iaia fins que va trobar treball de criada a una casa que li donaven feina i vivenda a canvi de netejar.

I, d’altra, puc dir que al final d’aquesta lectura m’agradat un poc més que al principi, encara que el fet de no trobar mai on estava la seua mare m’ha deixat amb intriga.

Mar Morillo Gas

Aigua en cistella m'ha ensenyat una gran quantota de coses com la diferencia entre les claes privilegiades i no privilegiades lo qual m'ha asombrar la gran diferencia que hi ha.

Una de les coses que tambe es molt importante saber i si no fora per el llibre no ho sabría es que un trauma pot fer molt de mal als pensamientos humans, i obiament no lo ho desitje a ninguna persona d'aquesta terra.

Per a finalitzar, es molt importante saber que hi han moltes persones de les que pots enamorarte, lo qual vol dir que si una persona no era vol, sempre hi han Altres persones que et voldra mes i millor.

Pablo Martínez Clèrigues

És una novel·la que m'ha ensenyat la diferència de les classes socials que hi havia després de la Guerra Civil. Com els pobres mai odien aplegar a ser rics per molt que treballaren. També m’ha ensenyat que la innocència dels joves poden portar-nos traumes de per vida.

D’una banda, ens mostra la desigualtat que va viure la societat temps enrere. Els pobres per no morir de fam moltes vegades treballaven de criats per als rics. Aquess s’anomenaven amos i mai no podien estar amb els criats, sols podien casar-se amb gent rica. Per això, al llibre nombra “amor d’amo, aigua en cistella”. També parla sobre els republicans, que eren perseguits i tancats sols per expressar el que pensaven.

I, d’altra, al llibre conta com la protagonista sofreix una violació de menuda. I després d’eixe moment sempre sentia el mateix dolor quan un home s’acostava sense permís. Ensenya també que per aquella època als agressors no pagaven els seus actes.

Pol Antich Mínguez

La lectura d' Aigua en cistella ha significat per a mi un descubrimient del que va poder ser la vida dels meus besavis, i he de dir, que han hagut moments on m'he emocionat i d'alguns que no he arribat a comprendre el perquè d'eixa acció, per tant, he arribat a sentir la llàstima i la ràbia.

D'una banda, l'emoció i llàstima, les he sentit al principi, quan arriba el moment on, una germans jovents, tirant a menuts, ja no tenen pares i, a més, veuen com la seua àvia se'n va. També de veure, com Isabel, la protagonista, pateix un gran sufriment a conseqüència de l'amor però em satisfà com ix d'eixes situacions ben forta.

I, d'altra, la meua ràbia ha aparegut quan he llegit com Isabel perd la seua virginitat sense el seu consentiment però en part pense, quan ella juga amb uns xiquets a veure-la despullada, és el que li ha arribat a eixa situació.

I quantes vegades li ha dit Leonor a Isabel "amor d'amo aigua en cistella"? Jo haguera desitjat una història entre Jordi i Isabel.

Paola Raga Marí

Per totes aquestes raons la meua nota és un 6...

La lectura d'Aigua en cistella ha significat per a mi una mena de colp de realitat perquè m'ha fet adonar-me de la quantitat d'injustícies i barbàries que van patir totes les persones pobres de l'època. Però sobretot vaig sentir moltíssima impotència.

D'una banda, pel gran nombre de comentaris sobre el paper de la dona a aquesta època, com: el lloc que els pertoca (referint-se a la cuina), o saber quan callar (quan els hòmens les pegaven). Això va provocar que sentira una gran impotència, ja que hui en dia són accions i comentaris impensables, però que fins no res eren completament normals i acceptats.

D'altra, per la diferència tan marcada que hi havia entre la gent rica (amos) i la pobra (criats). Encara que ja lo sabia sempre impressiona molt llegir-ho perquè eren coses realment ben vistes. Coses com que encara que hi haguera amor, no bastava per ser feliços per la seca diferència social, una cosa tan humana com voler a qui vols i no a qui "deus".
Carlos Peña Rivas

Aigua en cistella és una novel·la que m’ha ensenyat la història d’una dona molt forta i de poques paraules que va passar per molt al llarg de la seua vida, també m’ha ensenyat els diferents tipus de classes socials i pels “amors” que va passar en la seua vida.

D’una banda ella explica un poc la seua infància, les condicions en què vivia i tot el que passà en la seua adolescència, els abusos que va rebre, com els afrontà i com ningú li va creure, conta les seues amistats, llocs on va treballar i ací es veuen reflectides les diferents classes socials al ser ella la que treballa per necessitat i l’amo que la contracta.

I, d’altra banda, narra els fracasos amorosos; els no correspostos, el que no va passar res i en el qual ell només volia aprofitar-se d’ella i obligar-la a coses que ella no volia i la feian sentir-se incòmoda i, per últim, conta el seu present i encara que conta tota la seua vida ella diu que és una dona de poques paraules

Génesis Madrid Menjivar

Aigua en cistella és una novel•la que m’ha ensenyat que molta gent pateix molt i hi han moltes maneres d’estimar una persona. En la realitat existeix gent molt roïna i altres tipus de persones que volen ajudar la població que està sofrint.

D’una banda, encara que hi estem molt avançats continua hi havent violència cap a les dones, perquè per exemple, al principi de la novel•la a la protagonista l’acorralen uns joves i, fins que no hi arriba una altra persona, no paren de fer-li mal, encara que avui en dia no deuria d’existir aquesta violència cap a ningú.

I, d’altra, està la gent que pateix día a dia tant per situacions socials com econòmiques. En aquest cas, la protagonista te problemes socials amb la societat i treballa en molts llocs com en una drogueria, de criada i en una sabateria i tambe en diferents llocs, al cas de la protagonista, a València i a Barcelona. Per suposat, aquest tipus de persones, volen aprendre més, i en l’exemple de la protagonista, s’a

punta a un curs de lectura.

Jus

Per totes aquestes raons la meua nota és menor d'un 5...

Aigua en cistella és una novel·la que m’ha ensenyat a no confiar en els homes per totes les coses que li ocorren a la protagonista per culpa d’ells i com acaba, per culpa del trauma que eixes accions li deixen, els seus dies D’una banda, ella de de ben menuda, pateix que els nens l’assenyalaven i li cridaren paraules greus i malsonants com pot ser “puta”. Açò deixa marcada la seua infància perqué dita acció marca com la persona actuarà quan siga adulta, i també deixa marcat un abans i un després en la seua infància. I, d’altra, la protagonista en tota la història no té una vida amorosa bonica i agragable, típica de novel·les enfoncades al públic adolescent, doncs que pateix una violació i una gran quantitats de desamors.

Aitana Rodrigo Ortuño

Aigua en cistella és una novel.la que m’ha ensenyat les desigualtats o diferències entre les persones pertanyents a una classe social més baixa i entre aquells que formen part d’una altra més alta.

D’una banda, en la societat ha d’haver una divisió en la societat i, per molt injust que puga ser, és necessari. Açò es deu a que per a que existisca gent amb una vida acomodada i sense preocupacions econòmiques, ha d’haver un cert nombre de persones amb un nivell de vida molt baix. No obstant això, aquest nombre es pot reduir en molts casos.

I d’altra, aquesta diferenciació entre els diversos grups socials hauria de ser motiu de protesta. Moltes vegades, les serventes, per exemple com Isabel o Leonor, són explotades i maltractades. Els senyors, que es troben socialment per damunt d’elles, s’aprofiten. A més, el fet de ser dona complica la situació ja que són sexualitzades i poden sofrir abusos sexuals.

Marta Morelló Domingo

La lectura d’Aigua en Cistella ha significat per a mi una mera de nou aprenentatge i la capacitat d’obrir la meua visió narrativa.

D’una banda, he pogut aprendre d’aquesta novel·la, moltes lliçons de vida, a través de les paraules de la protagonista Isabel, entre altres coses com; al estar ambientada en la postguerra, ens mostra una Valencia en la postguerra, bulliciosa però a la vegada plena de grans silencis, els quals he de dir que m’han deixat amb un sentiment enrònia. També el fet de; senyorets i senyoretes, criats i criades, dues classes socials amb contacte i alhora separades per un abisme. Són prismes que completen aquesta novel·la.

I d’altra banda, llegint aquesta novel·la he pogut ampliar la meua visió narrativa del moment, ja que aquest tipus de narració combinada, amb paraules i evocacions d’Isabel, una dóna de poques paraules que sempre té present la dita; amor d’amo: aigua en cistella, contant la seua història als nebots d’un escriptor que havia estat observant-la i enamorat d’ella, amb escrits d’aquest mateix, no l’havia llegit fins ara i asò m’ha fet la lectura més amena i interessant.

Alba Fernández Luz