REPARTIMENT:

 

Personatges principals:   

​

 

• Isabel: és la protagonista d'aquesta novel·la. Aquesta passa per situacions molt dures amb les quals ha de lidiar i que ha de superar, com per exemple una violació, assetjament o perdre tota la seua família, però al final no ho aconsegueix del tot i es torna boja. “Es pentina i, nua, s’aproxima a la finestra” (pàg. 31).

​

• Leonor: és la millor amiga d'Isabel, es coneixen quan les dues són criades a la casa de donya Amparo. Ella juga un paper molt important en la vida d'Isabel, ja que és una de les úniques persones que té que no li fa patir, però al final acaba fent la seua vida amb el seu home i deixant sola Isabel. “La Leonor em feu moltes explicacions però acabà dient: ja t’hi avesaràs” (pàg. 45). 

​

• Jordi: és un dels nets de donya Amparo. En la casa, ell i Isabel s'enamoren i es fan amants, però finalment Jordi es casa amb altra dona i també abandona Isabel. Encara que, al final de la història podem observar que aquest torna a buscar la protagonista i li escriu una carta dient-li que encara continua enamorat d'ella. “Abans d’una semana vaig saber que Jordi ja s’havia casat perquè vingueren a visitarme la tia Anna i el tio Jeroni” (pàg.136).

​

• Manolo: es guanya el jornal en una sabateria que està enfront de la drogueria en la qual treballa la protagonista, ells acaben enamorant-se i prometent-se, però ell es va gitar amb una altra xica a la qual va deixar prenyada. Finalment, ell se'n va a encarregar-se del seu fill amb l'embarassada i son pare i desapareix de la història. 

 

• Estanis: és el xic que dona classes a Isabel i a les altres criades de la casa de donya Amparo quan treballen allí i els ensenya a escriure. La protagonista se'l torna a trobar a Barcelona i es fan molt amics, però al final Estanis se n’ha d'anar a Montpeller. Més tard, Isabel va anar a buscar-lo, però mai el va trobar.

​

​

​

Personatges secundaris: 

​

​

• Germà d'Isabel: apareix al principi de la història quan es conta que la protagonista i ell es quedaren sense pares a causa que ells dos se n'anaren a la guerra i no tornaren a aparèixer mai més. Quan Isabel se n’ha d'anar a treballar a casa de donya Amparo per la mort de l'àvia, a ell l'envien a la Beneficiència. “El meu germà? Es diu Camil. Per aquell temps era com un conillet espantat.”

​

• Àvia d'Isabel: amb aquesta dona viuen la protagonista i el seu germà quan els seus pares moren. Finalment, ella falta i com era amiga de donya Amparo, Isabel es posa a guanyar-se la vida allí. “L’àvia ens va criar com va poder, que no és fàcil pujar dos criatures i, menys encara, tenint ja una certa edat i sense diners” (pàg. 18).

​

• Gitano major: aquest home ajuda a Isabel a escapar dels xiquets que abusen d'ella perquè l’estaven perseguint per un pont.

​

• Xiquets que abusen d'Isabel: aquests xiquets apareixen més o menys al principi de l'obra, quan Isabel està nua i es posa davant de l'espill per a veure's reflectida, i aquests la veuen. Seguidament, els xiquets li diuen que volen jugar amb ella i ella accepta, fins que Isabel es cansa i els comunica que ja no vol jugar més. Els xiquets li ho conten a un altre xic, i aquest l'amenaça en dir-li a la seua àvia que s'estava despullant si no continua jugant. Aleshores, Isabel es torna a llevar la roba i els xiquets la violen. “L’endemà vingueren a casa uns xiquets del barri que devien tindre deu o onze anys” (pàg. 32).

​

• Donya Amparo: és una coneguda i amiga de l'àvia d'Isabel, i quan l'àvia mor, Isabel va a sa casa a fer de criada, ja que en la casa té diversos nets i diverses criades. Aquesta és la dona de la casa, però desgraciadament mor. “Aquella dona sense alçar-se de la butaca, em va dir que esperava que complira bé la meua obligació i que aquella altra fadrina m’ho explicaria tot” (pàg. 44).

​

• Tia Anna, germana de donya Amparo: quan Amparo mor, Isabel passa de fer de criada en la seua casa a fer de criada en casa de la seua germana. Continua un temps amb la seua feina, però ella també acaba morint i així és quan Isabel no sap què fer i decideix anar a Barcelona. “La tia Anna deia que tot el temps tingué el cor en el puny” (pàg.72).

​

• Viuda: Isabel va a una residència a Montpeller en cerca d'Estanis, i uns hòmens majors li diuen que el seu caminar i la seua forma de ser els recorda a una xica que a França la coneixien com la viuda. Isabel es pensa que aquesta dona podria ser sa mare, els hòmens li donen l’adreça i va a visitar-la. Però quan arriba, es troba una dona amb xiquets xicotets. Aquesta la increpa i aleshores Isabel se'n va. A partir d'ahí, ja no se sap si és sa mare o no.

​

• Els nebots de l'home que l'espia: en l'obra un home l'espia, sempre està mirant-la, i té la finestra de casa davant de la finestra d'Isabel, i la història es conta com a què Isabel li ho està contant tot als nebots d'aquest home, ja que van a buscar-la. “Però encara no ho entés molt bé, anem a pams: vostés són nebots d’un senyor montpellerí que m’observava des de la finestra de sa casa” (pàg. 178).

​

• Pierre: Al final de la història Isabel ix al carrer nua i plena de perfum de gesmil, està plovent i hi ha molta gent. Enfront de sa casa, viu l'home que l'espia. Un amic d’aquest, que es diu Pier, l'agafa i se l'emporta, i Isabel des que açò passa, no recorda res. “Pierre manté que l’amistat, com l’amor, respon a impulsos egoistes, a la satisfacció de necessitats personals” (pàg. 28).