Protagonista. Isabel
Descripció
XIQUETA
Descripció física
Aquesta era una xiqueta de cabells amb tonalitats rogenques, a més, també es caracteritzava pel seu rostre intel·ligent i per la seua bellesa. Altres aspectes que cal destacar són la pell rosada i suau, les cames ben formades i l’esbós de somriure. Però sense cap tipus de dubte, pel que més es distingia era per la proximitat de la seua boniquesa i pel seu bell rostre.
Cites a partir de les quals hem obtingut la seua descripció física
“Els darrers rajos de sol feien lluir els seus cabells amb tonalitats rogenques.” (pàg. 27)
“Aquesta dona té estil, té un rostre intel·ligent.” (pàg. 27)
“Ella deu ser conscient de la seua bellesa?” (pàg. 31)
“He vist les seues cames ben formades quan la falda ha sigut envolada per una ràfega de vent.” (pàg. 31)
“Deu tenir alguna cura especial d’aqueix cos de formes seductores i perfectes?” (pàg. 31)
“Endevine una pell rosada i suau.” (pàg. 31)
“La seua mirada discreta s’il·Iumina quan algú li parla i el seu esbós de somriure mostra bons sentiments.” (pàg. 31)
“I contemplar-la, gaudir del plaer de la proximitat de la seua boniquesa.” (pàg.42)
“Embolcallen el seu bell rostre.” (pàg. 52)
​
Descripció del seu caràcter:
Era una xiqueta a qui no li agradava molt parlar amb la gent, a més, era molt neta i ordenada, ja que així l’havia ensenyada la seua àvia, altre aspecte que cal destacar és que tot just sabia escriure i llegir, ja que havia anat molt poc a l’escola. Però era una xiqueta espavilada, és a dir, no tenia por o problema per fer qualsevol faena o treball.
Cites a partir de les quals hem obtingut la descripció del seu caràcter:
“Jo soc dona de poques paraules.” (pàg. 9)
“Es veu proletària, sí; però no sembla inculta.” (pàg. 27)
“És culta. I refinada fins i tot. No ho observes en els seus gestos?” (pàg. 27)
“Jo a escola he anat poc, la veritat.” (pàg. 28)
“Neteja compulsivament cada racó, cada objecte.” (pàg. 29)
“Però el que sí que sabía era netejar i endreçar les coses de la casa.” (pàg. 30)
“Mostra en el seu parar, alhora que un gest desafiant, una dignitat humil.” (pàg. 31)
“ [...] que jo era espavilada i a mi la faena no em feia por.” (pàg. 47)
XICA
Descripció física
Aquesta era una xica que es caracteritzava per la seua bellesa i per la seua brillantor en la cara, a més, també destacava pels seus bonics llavis pintats de roig i pel seu rostre ovalat amb ulls grans. Per aquests motius, aquesta rebia comparacions amb gent molt bella com artistes de cine, models, etc.
​
Cites a partir de les quals hem obtingut la seua descripció física:
“[...] una virgen tan bella merece un vestido blanco.” (pàg. 55)
“[...] prou ajustat de cintura i amb un escot gran <<perquè tens un coll molt fi i lluidor.>>’’ (pàg. 56)
“Sé també que em vaig pintar els llavis un poc rojos.” (pàg. 81)
“[...] em vaig posar el meu vestit blanc i els xicons deien: << mare meua, com està.>>” (pàg. 86)
“[...] i no paraven d’afalagar-me dient-me com era de guapa i si semblava una marededeu o una artista de cine.” (pàg. 87)
“La seua bellesa és una qualitat pròpia.” (pàg. 100)
“[...] però no havia vist mai una dona tan bonica.” (pàg. 103)
“Si la imagine immòbil repasse el seu rostre ovalat, amb un front ni ample ni estret, un poc redonet, els ulls grans, foscos amb unes pestanyes espesses sota unes celles ben formades. El nas recte, els pòmuls sobresortint lleument d’unes fines galtes. Els llavis molsuts i entreoberts quan fa un somriure enigmàtic.” (pàg. 108)
Descripció del seu caràcter:
Aquesta era una xica molt introvertida, ja que no compartia les seues alegries ni les seues emocions. Un altre aspecte d’aquesta era que es preocupava molt per la seua amiga Leonor i pels possibles perills que la pogueren amenaçar. Però exel·lia per ser humil.
Cites a partir de les quals hem obtingut la descripció del seu caràcter:
“[...] és una dona que no comparteix amb ningú les seues alegries, si en té, ni les seues tristeses, ni les seues inquietuds ni les seues esperances.” (pàg. 60)
“[...] però jo pensava en la Leonor i temia per ella.” (pàg. 87)
“Pierre pensa que Ella és arrogant, malgrat l’aire humil que mostra, i que per això està sola.” (pàg. 99)
DONA
Descripció física
Aquesta era una dona molt guapa i molt bella, com havia sigut des de la seua infància, i que destacava pel seu somriure i pels seus ulls foscos. També era una dona molt valenta i a qui no feia por la faena. Seguia rebent en tot moment crítiques i comparacions amb dones boniques.
Cites a partir de les quals hem obtingut la seva descripció física:
“[...] cada dia era més bonica.” (pàg. 113)
“[...] feia vindre les dos criades que tenia, que quasi eren tan velles com ella.” (pàg. 115)
“El senyor Miquel digué que, com era tan bonica [...].” (pàg. 121)
“[...] i sempre em deia bonica o alguna altra cosa.” (pàg. 128)
“Besava els meus pits mullats.” (pàg. 135)
“Perquè jo era molt bella i els resultava enigmàtica.” (pàg. 179)
“I deia que era una dona guapa i valenta, que sempre anava al davant quan calia i no li feia por la faena. I que se m’assemblava, que tenia el meu somriure.” (pàg. 187)
“Que jo era una dona de categoria.” (pàg. 192)
“La bellesa del seu rostre és la mateixa.” (pàg. 193)
“La sensualitat dels seus llavis perdura.” (pàg. 193-194)
“[...] i la mirada distreta no li fa perdre la dolçor i la profunditat dels seus ulls foscos.” (pàg. 194)
Descripció del seu caràcter:
Aquesta era una dona que es preocupava molt i pensava molt més en els altres que en ella mateixa i això li va passar factura. També era una dona formal i molt treballadora, ja que en tot moment busca treball per eixir de casa de Leonor i no demanar favors ni viure depenent d’altra gent.
​
Cites a partir de les quals hem obtingut la seva descripció del caràcter:
“[...] intentí oblidar el Jordi i vaig soterrar tot el mal que jo havia sentit.” (pàg. 138)
“[...] perquè jo no volia destorbar la Leonor i, encara que ella deia que no li importava, jo notava que el seu marit feia mala cara.” (pàg. 150)
“A més és maca, formal i discreta.” (pàg. 153)
“Però hi ha una altra cosa que em fa sentir ben satisfeta. I la cosa és que no dec res a ningú, ni m’he venut a ningú.” (pàg. 191)